Hoy han dado en las noticias que una vez hechas las investigaciones necesarias, Allende se quitó la vida.
Recuerdo que investigué sobre de este valiente hombre, a raíz de la inauguración de un monolito en su honor en Cambrils, hace ya casi un año. Como finalmente en La Vila no lo publicaron, salió en el magazine digital Noucicle. La maquetación no me gustó, así que aquí copio-pego de mi propio word lo que elaboré, espero que os guste.
Foto: Monolit dedicat a Salvador Allende, (a l’Alameda Salvador Allende, Parc del Pescador, Cambrils, Tarragona) el dia de la seva inauguració el passat 11 de Setembre de 2010.
Allende, el President Valent del Poble
Avui, 14 d’Octubre, dia de la celebració de l’alliberació dels miners xilens, decideixo acabar aquest text, tenint la convicció de que el missatge d’Allende es super-actual: “Las Grandes Alamedas Del Hombre Libre”, cada dia més properes.
Breu resum biogràfic
Salvador Allende Gossens va néixer a Valparaíso (Xile) el 26 de Juny de 1908, a una família de classe mitjana-alta, el pare d’Allende va exercir diferents càrrecs a l’Administració Publica.
Allende va pertànyer a la masonería i va destacar de seguida a la política durant els seus estudis universitaris de metge, ja que va participar a la formació del partit socialista xilè el 1933. Ja des de 1937 va ser diputat, i va dirigir el ministeri de salut del Govern d’ Aguirre a partir de 1939. A 1940 va casar-se amb Hortènsia Bussi Soto
Va exercir de senador des de 1945 fins a 1970, any en que va accedir a la presidència del govern de Xile, a la quarta vegada de presentar-se.
Es va convertir, d’aquesta manera en el primer president marxista que va accedir democràticament al poder. El govern d’Allende, Unitat Popular, que va durar uns mil dies es va interrompre per un cop d’Estat l’11 de Setembre de 1973. Tot i els oferiments del feixistes d’anar a l’exili, va combatre i morir aquell dia al Palau de la Moneda, el Palau Presidencial, amb la convicció de que allà li havia posat el Poble de Xile.
Dos persones de la seva infància i joventut: Mama Rosa i Juan Demarchi
Zoila Rosa Ovalle la “Mamá Rosa” va ser qui va tenir cura d’ell a la seva infantesa i adolescència. Del tracte amb ella va venir el diminutiu “Chico Allende”.
Juan Demarchi era un vell sabater anarquista amb el qual el jove Allende va passar moltes hores conversant i que va influir en les seves conviccions de lluita social posteriorment a la seva etapa de President.
Metge
Allende va efectuar la seva memòria “Higiene mental y delicuencia” i va treballar a la medicina, paral·lelament als seus començaments a la política.
Amb només 31 anys, a 1939 va esdevenir Ministre de Salubritat, amb la publicació aquest any d’una obra innovadora de salud publica a la que s’assenyalava que el nivell de salud d’una població és condicionada pel seu nivell socioeconòmic. Com a ministre de salubritat va aconseguir en aquesta etapa la reducció de les malalties venèries, reduccions de les molts provocades per tifus, i l’expansió del servei dental a les escoles.
Vida política
A 1943 va esdevenir secretari General del partit socialista i va ocupar diversos càrrecs de senador del 1943 fins a 1969.
Durant varis dels seus mandats l’enviaven els seus enemics del partit a províncies a les que pensaven que no guanyaria… però la seva popularitat al poble, i entre els pobres, feien que anés guanyant. Era el símbol nacional del socialisme moderat. A 1969 va esdevenir president del Senat. El diari conservador El Mercurio li va retre un homenatge quan va abandonar la presidència.
Va presentar-se per a president de la República quatre vegades. Al front d’Unitat Popular va esdevenir candidat a la presidència de la república de Xile. el Front Popular era una aliança socialista-comunista, que va pactar amb Allende que hi hauria un integrant de cada col·lectivitat si guanyaven. Això implicava una renuncia als seus poders com a president, però tot i així Allende va acceptar.
Les eleccions van dur-se a terme el 4 de setembre de 1970. Va guanyar per un petit marge.
Track One i Track Two
Richard Nixon, al Govern de Estats Units va intentar evitar que Allende assolís la presidència: va organitzar dos plans, el “Track One” i el “Track Two”.
El “Track One” consistia en que per mitjà de maniobres polítiques legals, sortís un candidat que no fos d’esquerra. No va funcionar i van posar en marxa el “Track Two”, que volia crear inestabilitat política per a que les Forces Armades haguessin d’intervenir i anul·lessin les eleccions. D’aquesta maniobra va resultar mort el comandant de l’exercit René Schneider. Mentrestant, Allende era votat al congrés i va guanyar.
Pla de Govern: Transició Pacífica del Capitalisme al Socialisme
El pla de govern consistia en fer una transició del capitalisme al socialisme incloent, entre d’altres mesures la nacionalització del coure, principal recurs econòmic del país i en mans de multinacionals dels USA. També implantar de forma més accelerada que llavors la reforma agrària.
El pas de les indústries de mans privades a mans de l’estat es va fer segons una llei molt antiga de 1932 segons la qual l’Estat podia intervindre una empresa si era considerada clau de l’economia i detenia la seva producció. El sistema era utilitzar treballadors pro Unitat Popular, que paralitzaven la producció de l’empresa i demanaven l’intervenció del govern, el qual requisava aquella industria. Sobre aquesta mida va haver discrepàncies a la societat.
No va haver però, cap desacord amb la nacionalització del coure, i es va aprovar la llei número 17450, i les empreses Anaconda i Kenneccott van ser nacionalitzades sense rebre ni un centau. Allende, al seu famós discurs a les Nacions Unides va argumentar que ja havien guanyat a les últimes dècades uns 4000 milions de dòlars. Nixon i Kissinger, van promoure la negació de crèdits i la petició de un embargament del coure xilè . Van promoure un boicot contra el govern legítim i democràtic d’Allende.
Esdeveniments durant el transcurs del Govern
A la reforma agrària va haver enfrontaments entre els que posseïen les terres i els que s’apropiaven d’elles. A finals de 1971 s’havien expropiat dos milions d’hectàrees.
El primer any el PIB va créixer un 8% ja que s’havia fet emissió de bitllets, hi havia el doble de diners al carrer, i la jugada era aquesta, fer créixer la economia abans de que pujés la inflació.
Al 1971 Pablo Neruda, que recolçava Unitat Popular va guanyar el Nobel de Literatura.
Tota aquesta transició va tenir com a resposta la l’augment de dèficit públic i la balança comercial, amb la caiguda dels preus del coure inclòs, va passar d’un superàvit de 95 milions de dòlars a l’iniciar el govern a un dèficit de 90 milions al segon trimestre de 1971 es va produir els primers senyals de desabasteixement, i va començar a aparèixer el mercat negre.
La premsa partidària i contraria al govern es va sumar al clima de protestes, desabasteixement i desordre que hi havia.
Va haver a l’Octubre una parada de camioners, a la que es van sumar….advocats, enginyers, etc.….
Succeint-se tota mena d’aldarulls, reformes en educació i agràries amb molts partidaris i contraris, enfrontaments al carrer etc.. El set de setembre, el president va haver d’anunciar que quedava farina només per a tres o quatre dies. El cop d’estat no es produïa encara ja que el comandant era Carlos Prats, molt fidel a l’ordre constitucional.
Tanquetazo
El 29 de Juny del 1973 es va produir el que va passar a dir-se “El Tanquetazo”, un aixecament militar per prendre el Palau de la Moneda, la seu governamental, fent servir varis tanques, un porta-tanques i dos camions plens d’homes. Aquest comandat, Carlos Prats va defendre amb la seva pròpia vida la Constitució i la seu del Govern.
Plebiscit
Així les coses, el president que no va acceptar la dimissió de Prats, arrel un incident que es va produir , va convocar un plebiscit. El president que defenia la “Via pacífica al socialisme” va deixar de tenir molts partidaris a les seves pròpies files que volien continuar amb les reformes a tota costa. No van deixar a Allende convocar el plebiscit per a que el poble triés si volia que continués com a president o no. Letelier, ministre de Defensa a aconseguir que es retirés el veto i finalment es va poder convocar. Això ho van aconseguir el 10 de Setembre.
El que va succeir anteriorment al cop d’estat.
Prats, cap de l’exercit, va dimitir finalment i va recomanar per al seu carreg a Pinochet, que era el seu “segon” . el 23 d’Agost es van reunir al palau de la Moneda Prats, Allende i Pinochet i van resoldre nomenar a Pinochet comandant en cap de l’Exercit.
El dia del cop d’estat, 11 de Setembre de 1973
Al començar les forces golpistes van prendre Valparaíso i Allende quan va ser avisat va anar al Palau de la Moneda i va arribar aproximadament a les 7:30 del matí amb els seus col·laboradors. Els militars van oferir-li entregar el seu càrrec amb una hora límit, les 11 del matí, hora en que prendrien per la força el Palau de la Moneda. A les 9:55 a traves de radio Magallanes, l’emissora que quedava pro govern: va emetre el seu últim missatge a la nació. El Palau de la Moneda va ser defès heroicament per Allende, i els seus col·laboradors des de la seva arribada fins a l’hora en la que els militars per terra i aire van prendre el Palau. 1430 de la tarda. Set hores va durar l’asseig. Set hores d’ heroïcitat, sabent que moririen, van decidir quedar-se a defendre les seves idees i tot el que representaven. Part de les seves últimes paraules:
“Trabajadores de mi patria: tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo, donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor.”
Polèmica referent a la seva mort
Versions de suïcidi i versions d’assassinat han convivit segons tendència o conveniència política al llarg del temps. Els partidaris de dir que va ser un assassinat pensaven en que es donava imatge de debilitat amb aquesta versió. Sembla que les darreres investigacions sobre tot darrerament el 2003 en les que un testimoni presencial, el doctor Quiroga avala la versió de suïcidi. Amb el temps la versió d’assassinat va anar perdent intensitat i la versió del suïcidi no va ser censurada pels partidaris de que si s’escampava aquesta versió la imatge d’Allende denotava debilitat. Amb els temps el que queda és la seva heroïcitat i la dels seus col·laboradors, havent rebutjat l’ opció dels militars de deixar el seu càrrec per salvar la seva vida.
Enterrament i funeral
Al 1973 i quasi anònimament és enterrat, i no és fins al 1990 que es fa el funeral oficial amb els honors d’home d’Estat que era.
Llegat d’ Allende
El llegat d’Allende va ésser ell mateix. Els seus valors, idees i discursos han quedat. Es poden trobar al youtube, s’ha d’escoltar, i aquí us deixo una petita carta que li he escrit, allà on estiguis, Salvador:
No hay comentarios:
Publicar un comentario
COMENTA AQUÍ